No resulta fàcil ser fidel a una sèrie de Tv de més de quatre temporades amb una mitjana de 13 capítols per temporada. Doncs aquesta vegada ha resultat fàcil, no per la complexitat de la sèrie, si més no per les constants referències a diferents grups, autors i cançons que no podia passar per alt. ( la primera escena de la sèrie apareix una monja practicant una felació al protagonista en una esglesia). Deixant de banda la història, més tràgica que còmica, d'un escriptor d'èxit sense èxit a la vida, un tema molt trillat al cinema i a la literatura, ací és presenta amb un embolcall que no et pot deixar indiferent. La sèrie és tot un catàleg de gros mots, alcoholisme gratuït, destrucció personal i la dona tractada com un objecte sexual, i que al darrere d'aquesta façana de despropòsits presenta un home amb l'únic desig de recuperar la seua estimada i el respecte de la seua filla. Un personatge més de la llarga llista de sèries d'aquesta moda esquizofrènica d'homes dolents amb un bon cor.
L'embolcall esmentat unes ratlles més amunt és, com no podia ser d'altra manera, les constants referències al Rock que li donen el punt final per haver-me convertit en un seguidor fidel fins que no m'enganxe a un altra sèrie. Començant per les constants referències al grup americà de Heavy metal, Slayer, atés que les novel·les del protagonista agafen nom dels àlbums d'aquesta mítica banda, fins a tot un repertori de grups i cançons des dels anys 60 fins avui. Per exemple, alguns dels títols dels capítols fan referència a cançons de gent com Jimmy Page, Nirvana, Pink Floyd, etc. Ja no són sols les referències en el títols o incorporades als diàlegs dels personatges, a més hi han samarretes, llibres, taral·les, puntejos amb guitarres, etc. I com no podia ser d'un altra manera amb la BSO de cada capítol on podem trobar el gust per la música del director Tom Kapinos, conegut també per la sèrie televisiva Dawson creek.
Hi ha més d'una referència dirigida al cantant i humanitari nord-americà de Rock Folk Harry Chaplin compositor de la cançó cat`s in the cradle, que tots recordareu per la versió que va fer Ugly Kid Joe (prem a l'enllaç si vols sentir-la) als anys 90. Aquest grup de curta carrera va participar en un tribut a Black Sabbath en N.I.B. i que fa una versió magnífica d'aquesta cançó. Black Sabbath, i ara tornat a la sèrie, també és objecte de cult a la sèrie com ara ho és també el documental Dogtown and Z-boys que ja comentaré en un altra ocasió i que és una bona mostra de música i cel·luloide. Per acabar us deixe un tall del grup James Gang que forma part de la BSO del documental Dogtown and Z-Boys. La cançó s'anomena Woman, la debilitat més gran del protagonista de Californication.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada