Al diari llig que a l'Orient Mitjà o Pròxim Orient (per cert, ells consideren que són al mig de l'Orient? som nosaltres per a d'ells l'Occident Mitjà o Pròxim Occident?) el catàleg de la cadena de roba H&M ha decidit posar més roba a la model brasilera, Gisele Bündchen, protagonista de la sessió de primavera 2011. Suposem que per "bons" criteris comercials i no per no ferir les sensibilitats dels països del Golf, tal i com proclama la marca sueca. Siga com siga, la censura sols aconsegueix retardar allò que tard o prompte acabarà barrejant-se en la vida quotidiana de la gent a la que ingènuament se la vol salvar de la davallada moral.
El Rock és un dels gèneres musicals que més censura han patit, tant les lletres, com els seus directes i´por damunt de tot, les portades dels vinils i cd's. Gran part d'ells han vingut de la mà dels sectors més puritans i conservadors, que molt sovint i molts d'ells no comprarien mai un disc d'aquestos grups (o tal vegada amagades, quí ho sap?). El sector més ranci del conservadorisme emprava tot el seu poder en eliminar referents sexuals dels aparadors de les seues ciutats i per salvar als seus, i a ells mateixos, de pràctiques onanistes i pensaments bruts que dugueren a la societat a l'Apocalipsi de la decència i la rectitud moral.
Unes voltes s'optava simplement per canviar la foto sospitosa per una altra del cantant o el grup figurant a mena de foto de boda. Altres, més originals, feien enrevessats muntatges per amagar allò que no és vol ensenyar. No s'enganyem, no tot va ser puritanisme, millor dit, casi res res va ser puritanisme, la censura més gran, al igual que en el cas de H&M, la fa els diners, són les grans corporacions le que amb criteris socials decideix lo què es pot vendre i lo què no. Li va passar als Beatles, a Jimi Hendrix i a molts altres. Hi han casos més nobles, com ara els dels imprescindibles Lynyrd Skynyrd, on en el seu àlbum Street Survivors van decidir canviar les flames inicials per una foto senzilla per respecte als seus tres components morts, incloent al seu carismàtic vocalista Van Zant, en un accident d'avió setmanes abans del llançament del disc. Ara vos deixe amb dues canços, la primera en referencia a la censura sexual, Mama Lion (Be Bad with Me) amb la gran veu de Lynn Carey (portada del disc), i la segona en referencia als Lynyrd Skynyrd (Simple man).
1 comentari:
Quina barra, privar la gent d'aquest lleonet tan quapet... no sé què poden veure de lleig o de pecaminós en ell. Què és això que té damunt, per cert?
Com tu dius, la pitjor censura sempre sol ser la que s'aplica pels diners (per por a deixar de guanyar-ne); què, a més, tendeix a ser autocensura...
Publica un comentari a l'entrada