dijous, 6 d’octubre del 2011

Bert Jansch, Apple i la pedra travessant la finestra

Sols fer una breu menció a la notícia que llig als diaris d'avui. Ha mort Bert Jansch, cantautor escocés. I ho fa el mateix dia del decés de Steve Jobs, fundador d'Apple. Sobre ells hi ha molt d'escrit i molt de dit. No vaig a dir res més sobre ells. El fet d'anotar ambdues morts és que m'ha sobrevingut un sentiment dens, negre i pudent que em provoca la ràbia més absoluta. I no té res a veure amb la mort, si no més bé amb els que estem vius. Els dos difunts d'avui han fet de la seua vida un gran capital, el primer un capital cultural mitjançant la música i l'informàtic amb l'altre capital. Però tots dos van partir de poc, les seves necessitats van ser poques (una guitarra, un grapat de cables, circuits, un garatge i un poc de droga) i barates (il·lusió, treball i confiança).
Steve Jobs a la dreta de l'imatge als començaments. www.diarioinformacion.com

I potser que les coses que tenen més naturalitat, bellesa i grandesa surten de necessitats cobertes amb coses petites i barates i que finalment al fer-se grans esdevenen artificials, complicades i amb manca d'interés per a molts. No ho dic pels recents difunts, ans al contrari, ho dic per tots. I perdoneu si no em faig entendre bé doncs avui hi ha una pesada càrrega en tot, i és que són eleccions sindicals a la meua empresa, estic en una llista sindical, i el que veig és confusió, opacitat i malestar generalitzat. I no és per a menys, la situació no és lleugera, unes entitats com els sindicats creats d'una necessitat bàsica (parlem de simplement de poder treballar en llibertat) s'han convertit en complexes estructures que semblen estar molt allunyades del treballador.

I és que és de bojos, instal·lats en un clima confós, molts de nosaltres vegem com coses senzilles (com poder treballar) es converteixen en una arma de repressió, mentres veus que la banca "s'embujaca" milions que inverteix en altres llocs per "embujacar-se" més milions, empreses que estan contractant en negre a gent necessitada de treball mentres tots paguem el seu atur, i alhora aquestos treballen més per donar més beneficis a l'empresa, ara això sí, a un preu molt més baix, i finalment la classe política (a milers d'anys llum de nosaltres) defensa no sé què interessos incrementat la diferencia social entre la gent.

I és que en aquesta situació desbaratada els sentiments obscurs s'apoderen de tot..."TOT VAL"... un personatge aparegut a la BBC aquesta setmana deia amb tota tranquil·litat que el món es governa pel capital..i no passa res..."TOT VAL"... en aquestos moments el meu capital potser una pedra travessant una finestra d'un cotxe luxós..."VALDRÀ TOT?". Per deixar anar-se'n el sentiment obscur i les pedres al terra, recordem als difunts amb una cançó del Bert Jansch: "Needle of Death".