dimecres, 23 de febrer del 2011

Standing in the way of control

Arizona Baby no és sols un títol reconegut (el títol original és Raising Arizona) de la pel·licula dels germans Cohen. És també el nom d'un grup de Valladolid de rock folk americà gens menyspreable i  el nom d'un grup de rock en Català. Els de Valladolid, emparats pel segell Subterfuge records, compten amb una versió country molt agradable del tema How i wish you were here dels Pink Floyd. Amés de la seua marcada tendència a l'estil americà tenen la propietat aliar-se amb bandes d'estils comparables i que tenen com a resultat cançons i versions molt bones com ara la molt reconeguda i molt versionada Standing in the way of control dels Gossip. Aquestos grups són Los Coronas  i els mallorquins L.A. amb el quals componen una fantàstica versió de la cançó de Gossip (prem ací si vols escoltar la versió). I seguidament us adjunte un tema dels de Pucela.




Continuant amb versions i grups de moda no puc passar per alt la versió the Standing in the way of control feta pels britànics The Ting Tings. En aquesta ocasió, i deixant a banda el rock, el grup de Katie White, fusiona l'èxit dels Gossip amb el sobreexplotat èxit del grup germànic Snap, The Power. El grup de The Ting Tings tenen diverses cançons que formen part de pel·licules tan poc recomanables com: Una conejita en el campus o Què les pasa a los hombres o en sèries televisives com ara, CSI: New York, Nip/Tuck i la que serà la meua pròxima dedicació en relació a sèries televisives, The Inbetweeners darrere creació de la cadena britànica E4. Si teniu uns minuts podeu animar-vos amb la doble versió de Standing in the way of control + The Power dels The Ting Tings.


divendres, 4 de febrer del 2011

Cal i fornication

No resulta fàcil ser fidel a una sèrie de Tv de més de quatre temporades amb una mitjana de 13 capítols per temporada. Doncs aquesta vegada ha resultat fàcil, no per la complexitat de la sèrie, si més no per les constants referències a diferents grups, autors i cançons que no podia passar per alt. ( la primera escena de la sèrie apareix una monja practicant una felació al protagonista en una esglesia). Deixant de banda la història, més tràgica que còmica, d'un escriptor d'èxit sense èxit a la vida, un tema molt trillat al cinema i a la literatura, ací és presenta amb un embolcall que no et pot deixar indiferent. La sèrie és tot un catàleg de gros mots, alcoholisme gratuït, destrucció personal i la dona tractada com un objecte sexual, i que al darrere d'aquesta façana de despropòsits presenta un home amb l'únic desig de recuperar la seua estimada i el respecte de la seua filla. Un personatge més de la llarga llista de sèries d'aquesta moda esquizofrènica d'homes dolents amb un bon cor.

L'embolcall esmentat unes ratlles més amunt és, com no podia ser d'altra manera, les constants referències al Rock que li donen el punt final per haver-me convertit en un seguidor fidel fins que no m'enganxe a un altra sèrie. Començant per les constants referències al grup americà de Heavy metal, Slayer, atés que les novel·les del protagonista agafen nom dels àlbums d'aquesta mítica banda, fins a tot un repertori de grups i cançons des dels anys 60 fins avui. Per exemple, alguns dels títols dels capítols fan referència a cançons de gent com Jimmy Page, Nirvana, Pink Floyd, etc. Ja no són sols les referències en el títols o incorporades als diàlegs dels personatges, a més hi han samarretes, llibres, taral·les, puntejos amb guitarres, etc. I com no podia ser d'un altra manera amb la BSO de cada capítol on podem trobar el gust per la música del director Tom Kapinos, conegut també per la sèrie televisiva Dawson creek.

Hi ha més d'una referència dirigida al cantant i humanitari nord-americà de Rock Folk Harry Chaplin compositor de la cançó cat`s in the cradle, que tots recordareu per la versió que va fer Ugly Kid Joe (prem a l'enllaç si vols sentir-la) als anys 90. Aquest grup de curta carrera va participar en un tribut a Black Sabbath en N.I.B. i que fa una versió magnífica d'aquesta cançó. Black Sabbath, i ara tornat a la sèrie, també és objecte de cult a la sèrie com ara ho és també el documental Dogtown and Z-boys que ja comentaré en un altra ocasió i que és una bona mostra de música i cel·luloide. Per acabar us deixe un tall del grup James Gang que forma part de la BSO del documental Dogtown and Z-Boys. La cançó s'anomena Woman, la debilitat més gran del protagonista de Californication.


dimecres, 2 de febrer del 2011

3 anys i mig, i Motörhead

Tres anys i mig és el temps que a passat des que vaig crear aquest Bloc-g i ara he decidit escriure'n alguna cosa. La gent sempre m'ha dit que em prenc les coses amb paciència. Ben mirat, jo ho veig com una arrancà de cavall i parada de burro a l'inrevés.

No tinc res a dir d'interessant, us oferisc un bon tall de musica per aquells que us agrada el Rock i el Roll junts o per separat i les sèries televisives dels anys 80. En una botiga d'eixes que canvies les teues coses velles per altres de més velles però que no tenies, hi vaig trobar la sèrie completa de The Young Ones de la BBC.

Jo recordava aquesta sèrie vagament en els meus anys a l'institut quan l'emetien per TV3 amb el títol de Els joves. Aquesta sèrie, amb tan sols 13 capítols (molt comú en les edicions televisives de la BBC), tenia com a protagonistes principals a quatre penjats estudiants universitaris (el punk, el rocker, l'hippie i l'activista anarquista). Amb la sèrie completa a les meues mans, i amb un record confús de la sèrie, vaig descobrir detalls que uns 15 anys abans no vaig saber apreciar,  més que res perquè no tenia els coneixements suficients per descobrir-ho.

Aquestos detalls, en una petita part, són que aquesta sèrie feia de mostra per a joves actors i grups de música que destacaven el en moment. Així doncs, podíem vore a personatges com Emma Thomson, Hugh Laurie i Stephen Fry fent d'estudiants malcriats d'una escola d'èlit britànica, o a Terry Jones (Monty Python) jugant als escacs amb la mort a manera del Setè segell. Dels grups hi havien de tota mena, però en remarcaré quatre: Madness, The Damned, Nine Below Zero i finalment Motörhead. Res més, us deixe amb el tall de la sèrie on apareixien els Mortörhead que va ser un dels millors moments de la retrobada amb la sèrie.